Mostrando entradas con la etiqueta Sopa de Cabra. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Sopa de Cabra. Mostrar todas las entradas

sábado, 10 de septiembre de 2011

El far del sud

Trobo que aquesta cançó es de les millors de Sopa de Cabra. Almenys ara mateix ho es per mi.

Sopa de cabra - El far del sud




Letra de El far del sud:

La va trobar a una sala mig buida,
buscant un somni, fugint del dolor,
Entrant pels ulls va sentir mil espurnes,
Aquella història va canviar-li el món.

Va perdreu tot, la partida i la vida,
Cada ciutat li esmicolava el cor,
Només el far del sud ella es mira,
Segueix la flama fins que res no es mou.

I empeny el sol tant bruna, tant forta i prohibida
I es descorda la brusa, el seu cos un somriure viu.

Et donaria amor si poguessis tornar-me'n
Et donaria amor si ens poguéssim mirar
Et donaria el món si poguessis parlar-me'n
Ho donaria tot si et pogués estimar.

Tantes nits va pagar per tenir-la
Tantes excuses per anar tot sol,
Però cada cop amb un plor la perdia,
La llum s´apaga quant la sort es pon.

I el seu record s´estima en ciutats adormides,
I somnia fins l´alba el seu far sense vida trist.

Et donaria amor si poguessis tornar-me'n
Et donaria amor si ens poguéssim mirar
Et donaria el món si volguessis parlar-me
Ho donaria tot si et pogués estimar.

Tremolant poc a poc surt del cine,
Sessió de nit avui ja és l´últim dia,
S´endú el cartell, arriba casa i l´espia,
L´habitació es transforma en un mon nou.

I li escriu cent mil cartes de busca en viatge,
I el seu centre s´escapa perd l´ordre i la casa.
Apaga el sol tant bruna, tant feble i cohibida
S'enfonsa en les ombres, el seu cos un somriure viu


Et donaria amor si poguessis tornar-me'n
Et donaria amor si pogues ser veritat
Et donaria el món si poguessis parlar-me
Ho donaria tot si et pogués estimar.

Et donaria amor....

jueves, 19 de noviembre de 2009

L'Empordà

Da igual el idioma, el ritmo, la música, el lugar... cuando una canción es buena te gusta y punto. No le busques razones. Os dejo con la que para mi es la mejor canción de la historia en Catalán.

Sopa de Cabra - L'Empordà [->Otras canciones de Sopa de Cabra en el blog<-]

[->Otras canciones de Sopa de Cabra en el blog<-]

Nascut entre Blanes i Cadaqués
molt tocat per la tramuntana
d´una sola cosa pots estar segur
quan més vell més tocat de l´ala.

Sempre deia que a la matinada es mataria
però cap el migdia anava ben torrat
somriu i diu que no té pressa
ningú m´espera allà dalt
i anar a l´infern no m´interessa
és molt més bonic l´Empordà.

Varen passar ampolles i anys
i en Siset encara aguantava,
dormint la mona a la vora del Ter
però ell mai no si tirava.

Sempre deia que a la matinada es mataria
però cap el migdia anava ben torrat
somriu i diu que no té pressa
ningú m´espera allà dalt
i anar a l´infern no m´interessa
és molt més bonic l´Empordà.

Sempre deia que a la matinada es mataria
però cap el migdia anava ben torrat
somriu i diu que no té pressa
ningú m´espera allà dalt
i anar a l´infern no m´interessa
és molt més bonic l´Empordà.

I quan veig la llum de l´alba
se´m treuen les ganes de marxar
potser que avui no em suïcidi
potser ho deixi fins demà.

fins demà.

jueves, 21 de mayo de 2009

Viure (Vida) i Exilis

Como estaba dudando entre dos temas preciosos de Sopa de cabra, pero poco conocidos, he decidido de poner los dos y la versión que hizo Bunbury (cambia la música y la letra que está adaptada al español) del primer tema para el disco de tributo al grupo.

Viure:



Sense equipatge ni bitllet
cap direcció, el primer tren
un xiulet dóna la sortida
no se sent ni un adéu.

Anem seguint el rastre
que deixen els ocells
travessem les montanyes
mentre va caient la neu.

Apartem els estels
buscant un lloc en el temps
on si et repugnen les mentides
no et clavin sobre una creu.

Fugim de la justícia
de les lleis del poder
avancem sense girar el cap
cridant al silenci
tot el que volem és viure.


Vida:



Exilis:



Amagant-se entre la gent
Rodejat pels pensaments
Respirant llarg, buidant el cap
Mira d'oblidar, cansat
Frontera enllà, amb l'hivern se'n va
Ve d'una ciutat
Molt a prop del mar
On l'odi un dia va esclatar
I ara l'alba es confon
Amb el foc de cent canons
Que ningú pot aturar
Vas seguint el riu del temps
Vas buscant uns ulls calents
Un estímul real
Una llum lluny del teu cap
Algú que et doni la mà

Rera els núvols s'amaga el sol
Dins el negre tots els colors
Les portes s'obriran
El vent s'emportarà
Els estendards i banderes
Naixeran milions d'estels
S'obrirà clar l'horitzó
El món serà un lloc per tothom
No hi haurà captius, combats
Infern, exercits ni soldats
Si tots som un al final
Tot ho som i no som res
Tot ho vols, tot s'esvaeix
Per quins vells ideals
Seguirem vessant la sang
Que més podem trepitjar
Rera els núvols s'amaga el sol
Dins el negre tots els colors
Les portes s'obriran
La vida ensorrarà
Les ambicions i els imperis

Tots serem iguals
Rera els núvols s'amaga el sol...


"Sin equipaje ni billete" "rodeado por los pensamientos"
"sense equipatge ni bitllet" "rodejat pels pensaments"

domingo, 19 de octubre de 2008

Censured

Seguint amb la sèrie "model a seguir" una cançó del primer disc de Sopa de Cabra (no sabia si posar-la o no perquè d'ells ja n'hi ha dues cançons més però he decidit que és igual xd), de títol homònim i que té 3 cançons en castellà, entre elles: El sexo (que me hace feliz)".

Versió original en el concert de comiat:



Mi nena dice asín
cuando se acuesta sobre mí,
sobre mi sexo,
el sexo que la hace feliz.
Que divertido que es jugar
y bailar con tu lindo sexo,
el sexo que me hace feliz.
No podría estar
ni una noche más sin
chupar tu sexo,
el sexo que me hace feliz,
penetrar tu sexo
por delante y por detrás.


Versió interpretada per Pereza en el disc de tribut a Sopa de Cabra:


No sé perquè però ja fa dies que pensava posar aquesta cançó i per un motiu o altra no la posava. Espero que us hagi agradi "fills del sexe".

miércoles, 17 de septiembre de 2008

Lletania

Crec que ja he parlat algun cop de Sopa de Cabra i si no ho he fet ja ho faré en alguna altra entrada seva. Aquesta cançó és la última del seu penúltim disc que personalment el trobo molt bo. El tema apareix en tres àlbums diferetns: Nou (1998) i Bona nit Malparits! (2002); gravació en directe del seu concert d'acomiadament. La cançó és la versió que van enregistrar en el Nou i el video forma part del concert Bona nit Malparits! que es va gravar i comercialitzar.



L'Alba plora
amb la por s'arrenca el cor
gris camina
ha oblidat tots els colors.

Aixuga els ulls
els neguits, les il·lusions
la pell més dura
fins que arriba un cop més fort.

I el sol volta l'espai
roda la lluna i gira el meu cap
i els dies volten i el mar
gira el cel que ens veu passar avui.

En Pau somnia
massa temps fa que està sol
vol anar lluny
vol retrobar-li el pols al món.

Una mirada
un nou somriure és un tresor
cada passa
modifica l'horitzó.

I el sol volta l'espai
roda la lluna i gira el teu cap
i els dies volten i el mar
i el desig i les estrelles.

I el temps volta constant
roda la lluna i gira el meu cap
i el vent t'envolta i l'engany
gira el cel que ens veu passar avui...



No sé a vosaltres, però a mi aquesta cançó no em fa sentir res positiu. L'únic que em provoca és una sensació de repetiment, d'avorriment, però també de tristesa, per a mi és una cançó trista per la música i la veu, la lletra és el de menys. Tristesa...

lunes, 18 de agosto de 2008

Camins

La primera entrada musical la dedico al tema "Camins" versionat per Amaral. Per què he triat aquesta versió i no l'original? La resposta és molt senzilla: el tema m'agrada (tot i que és millor l'original) i els dos grups també. Una altra raó és que Sopa de Cabra era (recordem que ja fa anys que es van dissoldre tot i que al entrar a la web oficial surt un retol que no sé si significa que tindrem sorpreses interessants o només un canvi d'imatge) un grup que cantava principalment en català i, en canvi, Amaral és un grup que canta en castellà. D'aquesta manera he "unit" els dos principals grups (segons l'idioma) que hi haurà en el bloc en una sola entrada.




Camins que ara s´esvaeixen
Camins que hem de fer sols
Camins vora les estrelles
Camins que ara no hi són

Van deixar-ho tot, el cor encès pel món
Per les parets de la mort sobre la pell
Eren dos ocells de foc sembrant tempestes;
Ara són dos fills del sol en aquest desert

Mai no és massa tard per tornar a començar
Per sortir a buscar el teu tresor
Camins, somnis i promeses
Camins que ja són nous

No és senzill saber cap a on has de marxar
Pren la direcció del teu cor
Mai no és massa tard per tornar a començar
Per sortir a buscar el teu tresor

Camins que ara s´esvaeixen
Camins que has de fer sol
Camins vora les estrelles
Camins que ja són nous

Aquesta cançó sempre m'omple d'esperança. Per més que canviï la vida, per més coses que deixis enrere encara hi ha molt per fer; al cap i a la fi la vida no deixa de ser un camí i un camí pot ser molt llarg i encreuar-se amb molts més.
La cancion del momento segun THESPIRITOFSWIM