Un somriure encantador

Opening d'una gran serie que mai la he vista sencera: Yû Yû Hakusho: els defensors del més enllà. Avui, després de dutxar-me m'he en recordat d'un fragment i he pensat de penjar-la en el bloc. La cançó la canta la Manolita Domínguez com ho fa amb altres openings i endings de la mateixa serie.



Caminant tot sol per la ciutat,
topant amb cares que no coneix;
escoltant tot sol la veu del vent,
recorrent els vastos camps plens de verd...

Saps endevinar quan arrencaria a plorar.
Als dos llocs em noto els ulls negats:
deu ser que em començo a fer gran.

Aquesta paret que no em deixava respirar
ha caigut d'un plegat.
Sento néixer en mi la força i el valor
per buscar el meu camí.

Tota aquesta gent que abans creia tan hostil
m'ha ensenyat a confiar.
Tots ens protegim darrere un posat de dur
per evitar que ens facin mal.
Moltes gràcies a tots, amics.



Que cadascú busqui el seu camí i deixa enrere la paret, tingui l'aparença que tingui, que l'impedeix respirar.