Cansado de hacerme daño

Por si aun no lo haveis visto, esta ha sido la canción del momento para mi en las últimas semanas. A pesar de ser ya algo vieja.

Lax 'n' Busto - No es massa tard


Cansat, cansat de fer-me mal,
de viure en un engany,
cansat de mi,
que no sé allibera’m,
fugir d´aquest desig
que se que no és per a mi però no puc evitar.

Cansat d´aquesta soledat,
d´haver-me enamorat
del pas del temps,
que fa caure en l´òblit
allò que va ser etern.
Cansat de veure-ho clar
però no saber escapar.

No és massa tard
per tot allò que és important
Estic tan cansat
però he de tornar a començar.

I quan s´aturarà aquest mal
que crema i crema tant?
Evaporat,
que no deixi record
d´aquells moments tan bons.
Cansat que d´aquells núvols només quedi fum.

No és massa tard
per tot allò que és important
(per a mi, com ser feliç).
Estic tan cansat
però he de tornar a començar.

Només vull oblidar i trencar, no recordar mai
més per viure en pau.
Cansat d´haver callat, d´estar emprenyat, de
ser fugaç, de ser real, per què
no puc existir així.
No puc, no és per a mi, tan humà, despullat,
que no puc existir, no vull pas fer-ho així.
Cansat d´haver somiat

I quan podré somriure?
Quan tornaré a viure?
Quin va ser el pecat
per sentir aquest desig
que no té cap sentit,
per viure sense viure tanta soledat?

Cada vez que...

Encara que no escolto molta música en català, he de reconèixer que m'encanta Lax 'n' Busto. Escolta cançons seves i segur que t'agraden també a tu. Aquesta n'és una.

Lax 'n' Busto - Cada cop


Cada cop que miro d'arreglar el que no faig bé,
sento que estic pitjor encara.
Cada cop que enrera vull anar
sembla com si estigués més lluny.

Cada cop que hi torno és com un rellotge que s'hagi desmuntat,
peces i peces que no saps mai com ordenar.
Cada cop més difícil se'm fa tenir-te
aquí sempre al meu costat.

Dues espases afilades caminant damunt d'un fil
que demà, es pot trencar, més val no esperar.

Com sol a la nit, com lluna al matí,
és com foc al bosc quan tu ets amb mi.
No és poder o voler, ni tant sols és fe,
potser ja és escrit i no s'hi pot fer res.

Cada cop que surto ara al carrer miro a la gent
i noto com si hagués estat fora.
Cada cop que penso en el què fer,
doncs ha passat molt temps,
no sé mai per on començar.
Cada cop que respiro és
com si l'aire em portés noves olors,
dolces i amargues, que em fan estar en un altre món.
Cada cop que desperto m'assec i penso
si encara estic somiant.

Però quan la sort t'abandona no hi ha un
camí per triar, no vas mai a cap lloc,
més val esperar.

Com sol a la nit, com lluna al matí,
és com foc al bosc quan tu ets amb mi.
No és poder o voler, ni tant sols és fe,
potser ja és escrit i no s'hi pot fer res.

Jo no puc riure la mort ni del meu pitjor enemic,
no estic fet així, ni així
seré mai, jo ho sé i saps tu que el
temps dirà on ens ha portat el vent i em
necessistes mai, volaré en contra.

Com sol a la nit, com lluna al matí,
és com foc al bosc quan tu ets amb mi.
No és poder o voler, ni tant sols és fe,
potser ja és escrit i no s'hi pot fer res.

Com sol a la nit, com lluna al matí,
és com foc al bosc quan tu ets amb mi.
No és poder o voler, ni tant sols és fe,
potser ja és escrit i no s'hi pot fer res.

Att. theSpiritOfSwim

[PD: el temps dirà on ens ha portat el vent i em necessistes mai, volaré en contra].

U.S.A. Vs Catalunya

Estas versiones son especiales porque buscando hoy por youtube me he topado con una de las canciones que hoy presento, y me he dado cuenta que no había preparado Versiones para hoy, que tocaban porque era miercoles.

Es especial tambien porque la canción original hace tiempo que llevo queriendo ponerla, ya que forma parte de los clásicos del rock en Cataluña, además porque esperaba que la pusiera Omega en sus Clásicos Catalanes. Una canción de 1989, y que todavía se canta en todos sus conciertos. Lo más parecido a los Rolling Stone, pero catalanes y bastante buenos. Lo mejor, la letra de la canción.

Lax'n'Busto - Miami Beach (Original)


La puerta de los sueños - Miami (Versión)


Què collons Miami, ni què Florida beach
què passa amb Califòrnia i tots els boys de la beach
si aquí tenim mil platges com les de Tamarit
d'Empúries fins a l'Ebre hi ha més sol que Tahití
què carai ens passa amb tot el que tenim.

Bud-Weiser, Coca-Cola, Jack Daniels, Jim Bean
i diu que a Califòrnia ara fan un gran vi
si és molt millor el que compro jo al sindicat
a cinc duros l'ampolla, nanos!, que estic pelat
i després ens diuen que és que som agarrats!

Però sents un rock'n'roll i dius:
Carai aquesta gent!
potser sí que es mereixen
ser els reis del firmament:

Chuck Berry, Ramones, Elvis Presley, Lou Reed,
Metallica, Springsteen, The Doors i B.B. King
Podria estar dient noms tota la nit
Què collons els donen per ser així?

En Bogart, Marlon Brandon, Paul Newman, James Dean
la Rita, l'Anastàsia, la reina Marilyn.
D'acord que aquí de cine quasi bé no en tenim
però espera't uns quants anys i Hollywood vindrà aquí
la nostra botifarra no podran resistir

D'acord que les xicotes amb biquini i patins
són molt més llançadetes que no pas les d'aquí
però una bona pubilla no té res que envejar
si és que la pots convèncer després de molt xerrar
algú va dir que és bo tot el que es fa desitjar

I no sé pas perquè en fico en tot aquest merder
si jo voldria viure a New Jersey enlloc d'El Vendrell.

Chuck Berry, Ramones, Elvis Presley, Lou Reed,
Metallica, Springsteen, The Doors i B.B. King
Podria estar dient noms tota la nit
Què collons els donen per ser així?

Chuck Berry, Ramones, Elvis Presley, Lou Reed,
Metallica, Springsteen, The Doors i B.B. King
Podria estar dient noms tota la nit
Què collons els donen per ser així?

...

Chuck Berry, Ramones, Elvis Presley, Lou Reed,
Metallica, Springsteen, The Doors i B.B. King
Podria estar dient noms tota la nit
Què collons els donen per ser així?

Tinc fam de tu

Directo al grano. Primer videoclip de Lax'n'busto letra realmente especial:




Vaig trobar-me una destral
a dins l'armari
em vaig excitar
desitjava veure sang
i li vaig clavar
en mig del cor
no va poder ni cridar
per sorpresa la vaig agafar

Vaig beure'm la seva sang
vaig menjar-me el seu cervell

Tal com a missa fa el capellà
per tenir-la a
me la vaig menjar
i ara és part de mi

Vaig picar la seva carn
per fer croquetes
vaig ficar a dins el forn el seu cor tallat en dos
i amb els seus pulmons
els canelons
van tenir aquell gust genial
que ningú els hi sap donar

Vaig beure'm la seva sang
vaig menjar-me el seu cervell
però l'única cosa que no em vaig menjar
van ser aquells ulls
que em tornaven boig
els guardo amb formor

I ara no sé del perquè
de to allò que vaig fer
ara no l' hi puc parlar
doncs me la vaig papejar

Maleeixo aquell moment
cada dia i cada nit
L'esperit d'en Llucifer
em va poder posseïr

Vaig fumar-me un cigarret
després de l'àpat
i tot seguit vaig netejar
les parets plenes de sang

I al bar del costat
fent una birra
sortia a la televisió
en Jack "el destripador"

"Vaig trobar-me un destral a dins l'armari" Fa un parell d'hores i no sé que fer-ne.

Omega, el enano.

Objectiu: la lluna

Després de deu àlbums i d'haver canviat de cantant, aquest dilluns 27 d'octubre Lax'n'busto va treure el seu onzè disc i el segon amb en Salva R. Alberch davant del micro, l'àlbum es titula igual que un còmic d'en Tintin: "Objectiu: la lluna".



Volia posar-vos el material que es coneixia d'abans de la sortida de l'àlbum i la cançó que més m'agradés però com que no m'he pogut comprar l'àlbum i per les cançons que van tocar el divendres en el concert de presentació de l'àlbum no en puc triar una amb seguretat faré el primer que he dit.

Els senzills o singles de l'àlbum han estat dos però només he aconseguit (en bona qualitat, tot i que ara no em permet pujar-ho al goear) un dels dos; "Que boig el món":



Que boig el món, que no té cap sentit
i em fa pensar: "no sé què hi faig aquí".
Que boig el món, que no el puc entendre mai.
Ja pots lluitar amb constància,
que un dia et fot un cop
amb tanta força que et deix sol
en el principi del camí.
Diuen que al món s'hi ve a patir.

Que boig el món, que no té cap ni peus
ni ens deixa tenir el que teníem ahir,
Que boig el món, que no vol aconseguir
per fi esborrar del mapa
aquelles coses que menyspreem,
i ens fan sentir mesquins.
En la distància està el secret,
callat, ocult, pacient, discret.

Per art de màgia
baixem com l'aigua
i, a ada obstacle,
refem com si res el camí,
construint a mida el destí.

A contracorrent,
de cara al vent,
amb mar de fons i onades,
governa tu el vaixell
que no tens res a perdre,
res a perdre, res a perdre.
Boig, el món és boig, però és nostre
i és el millor d'entre els possibles.

L'altre, que m'agrada més, es titula "Sense sentit" i a continuació podreu escoltar (amb la millor qualitat que he trobat) quasi 3 minuts de la cançó:



Quan tot és perdut, desperto els sentits,
Quan et veig tan lluny, jo me n’adono
Que sóc lligat a tu
De sempre i per sempre
Com una llegenda, com un conte.
Aaaah, presoner.
Aaaah, d’un satèl•lit proper…

Sense sentit, t’he buscat en somnis,
Condueixo tota la nit
M’arrossega un vell instint,
Fins al matí.
Objectiu la lluna,
Que s’allunya enmig la foscor,
Indefens sense direcció.

Quan hi ha dos camins jo trio el del mig,
Cal dir-te com sóc si ja em coneixes.
Deixa’t emportar, deixa de pensar,
Sols queda’t en blanc i submergeix-te.
Aaah, presonera. Aaaah, d’un satèl•lit proper…

Sense sentit, ens busquem en somnis
Paral•lels que es troben al fi,
Perseguint un vell instint...
Doblegarem tota resistència,
Canviarem la sentencia,
Sense pressa, sense sentit…

(…)

Sense sentit, ens busquem en somnis
Paral•lels que es troben al fi,
Tot seguint un vell instint...
Doblegarem tota resistència,
Canviarem la sentencia,
Sense pressa, sense sentit…

Sense sentit… sense sentit…
Sense sentit… sense sentit…


L'altre cançó que es va poder escoltar (tot i que el verb correcte seria veure) va ser una força diferent al que ens tenen acostumats, des del mateix títol; Fish in the water:



I like to eat the fish in the water
You know my darling, you'll never walk alone
No pots tocar-me sense portar guants de goma
I el meu consol és el mateix
que sigui aquesta nit que passi

mata les hores quiet t'esperaré en el bar
ni un dia més en un forat
i quan acabis de portar-te malament
atracant bancs tots ben contents

Avui podríem quedar-nos a l'ombra
de panxa enlaire pensant en l'univers
fregiré sonsos i que vingui tot el poble
que ningú no es senti malament ¿si passen pansides les hores?

passa l'estona aquí t'esperaré en el bar
ni un dia més en un forat
i quan acabis de portar-te malament
atracant bancs tots ben contents

Mata les hores quiet t'esperaré en el bar
ni un dia més en un forat
i quan acabis de portar-te malament
atracant bancs tots ben contents

Si voleu alguna cosa més (amb una qualitat força bona i amb lletra) podeu mirar la pàgina de You tube que l'AP3Cat té dedicat a aquest álbum (la cançó Maite Zaitut no pertany a aquest àlbum) o més concretament al concert de presentació del que ja us he parlat que, per cert, va ser canya pura i dura .

No és massa tard

A l'altre bloc he comentat que quan vaig escoltar aquesta cançó de Lax'n'busto em vaig dir que només per ella havia valgut la pena comprar aquell àlbum: Relax. A l'espera que comenci a sonar el senzill del seu nou àlbum: "Objectiu: La Lluna" que el presentaran el 24 d'octubre al Espacio Movistar.



Cansat, cansat de fer-me mal,
de viure en un engany,
cansat de mi,
que no sé alliberar-me,
fugir d´aquest desig
que sé que no és per a mi però no puc evitar.

Cansat d´aquesta soledat,
d´haver-me enamorat
del pas del temps,
que fa caure en l´oblit
allò que va ser etern.
Cansat de veure-ho clar però no saber escapar.

No és massa tard per tot allò que és important
(per a mi, com ser feliç).
Estic tan cansat... però he de tornar a començar.

I quan s´aturarà aquest mal
que crema i crema tant?
Evaporat,
que no deixi record
d´aquells moments tan bons.
Cansat que d´aquells núvols només en quedi fum.

Només vull oblidar i trencar, no recordar mai més
per viure en pau.
Cansat d´haver callat, d´estar emprenyat, de
ser fugaç, de ser real..., perquè
no puc existir així.

No puc, no és per a mi, tan humà, despullat,
que no puc existir, no vull pas fer-ho així.
Cansat d´haver somiat...

I quan podré somriure?
Quan tornaré a viure?
Quin va ser el pecat
per sentir aquest desig
que no té cap sentit,
per viure sense viure tanta soledat?




No sé que més puc dir d'aquesta cançó a part que la trobo preciosa i que sens dubte és una de les millors del disc.

Llença't

Tenia pensat quan posés alguna cosa d'algun grup nou (en el bloc) parlar una mica dels components i la seva discografia però aquest cop no ho faré us deixo directament amb la cançó. Perquè la vida és pels valents jo dic: "Llença't!"



Caus a terra molt avall, creus que no te'n sortiràs
però amb els mesos te n'adones que tornes a començar
I a força de molt de caure i de tornar-te a aixecar
veus que les coses no canvien però ja no ets qui eres abans.
Doncs he estat ja cinc o sis i sóc el que ara tinc.
No vull pensar en el que arribarà demà.

Llença't, cada instant és únic no es repetirà
Sento que el cor ja no para de bategar,
i diu que em llenci, que no pensi en tot el que vindrà
que un llapis mai no dibuixa sense una mà.

I per què els meus pensaments, que sempre viuen en present,
no conjuguen altres temps que el "ja faré el que no vaig fer".
Doncs avui o potser demà, seré aquí o seré per allà.
Seré un tros de l'univers, que no nota el pas del temps.

El que faig a cada instant, és la força que em fa gran
no vull pensar en el que arribarà demà.

Llença't, cada instant és únic no es repetirà
Sento que el cor ja no para de bategar,
i diu que em llenci, que no pensi en tot el que vindrà
que un llapis mai no dibuixa sense una mà.

Llença't, cada instant és únic no es repetirà
Sento que el cor ja no para de bategar,
i diu que em llenci, que no pensi en tot el que vindrà
que un llapis mai no dibuixa sense una mà.



Què dir d'aquesta cançó? Un dels himnes de Lax'n'busto, un tema que transmet molt d'optimisme i valentia per enfrontar-te al dia a dia i a atrevir-te a fer coses que tens por de fer-les per si no et surten bé o pel que pot passar després. Hi ha un fragment de la cançó que el trobo molt bo i que és una gran veritat: "cada instant és únic no es repetirà" potser si tinguéssim això més clar, tindríem prou valor per viure el present sense frenar els desitjos per pors estúpides. Així doncs caldrà tenir present que les coses no passen soles, que al igual que un llapis necessita una mà per dibuixar, per gaudir de la vida t'has d'aixecar del seient i llençar-te a viure-la.