Objectiu: la lluna

Després de deu àlbums i d'haver canviat de cantant, aquest dilluns 27 d'octubre Lax'n'busto va treure el seu onzè disc i el segon amb en Salva R. Alberch davant del micro, l'àlbum es titula igual que un còmic d'en Tintin: "Objectiu: la lluna".



Volia posar-vos el material que es coneixia d'abans de la sortida de l'àlbum i la cançó que més m'agradés però com que no m'he pogut comprar l'àlbum i per les cançons que van tocar el divendres en el concert de presentació de l'àlbum no en puc triar una amb seguretat faré el primer que he dit.

Els senzills o singles de l'àlbum han estat dos però només he aconseguit (en bona qualitat, tot i que ara no em permet pujar-ho al goear) un dels dos; "Que boig el món":



Que boig el món, que no té cap sentit
i em fa pensar: "no sé què hi faig aquí".
Que boig el món, que no el puc entendre mai.
Ja pots lluitar amb constància,
que un dia et fot un cop
amb tanta força que et deix sol
en el principi del camí.
Diuen que al món s'hi ve a patir.

Que boig el món, que no té cap ni peus
ni ens deixa tenir el que teníem ahir,
Que boig el món, que no vol aconseguir
per fi esborrar del mapa
aquelles coses que menyspreem,
i ens fan sentir mesquins.
En la distància està el secret,
callat, ocult, pacient, discret.

Per art de màgia
baixem com l'aigua
i, a ada obstacle,
refem com si res el camí,
construint a mida el destí.

A contracorrent,
de cara al vent,
amb mar de fons i onades,
governa tu el vaixell
que no tens res a perdre,
res a perdre, res a perdre.
Boig, el món és boig, però és nostre
i és el millor d'entre els possibles.

L'altre, que m'agrada més, es titula "Sense sentit" i a continuació podreu escoltar (amb la millor qualitat que he trobat) quasi 3 minuts de la cançó:



Quan tot és perdut, desperto els sentits,
Quan et veig tan lluny, jo me n’adono
Que sóc lligat a tu
De sempre i per sempre
Com una llegenda, com un conte.
Aaaah, presoner.
Aaaah, d’un satèl•lit proper…

Sense sentit, t’he buscat en somnis,
Condueixo tota la nit
M’arrossega un vell instint,
Fins al matí.
Objectiu la lluna,
Que s’allunya enmig la foscor,
Indefens sense direcció.

Quan hi ha dos camins jo trio el del mig,
Cal dir-te com sóc si ja em coneixes.
Deixa’t emportar, deixa de pensar,
Sols queda’t en blanc i submergeix-te.
Aaah, presonera. Aaaah, d’un satèl•lit proper…

Sense sentit, ens busquem en somnis
Paral•lels que es troben al fi,
Perseguint un vell instint...
Doblegarem tota resistència,
Canviarem la sentencia,
Sense pressa, sense sentit…

(…)

Sense sentit, ens busquem en somnis
Paral•lels que es troben al fi,
Tot seguint un vell instint...
Doblegarem tota resistència,
Canviarem la sentencia,
Sense pressa, sense sentit…

Sense sentit… sense sentit…
Sense sentit… sense sentit…


L'altre cançó que es va poder escoltar (tot i que el verb correcte seria veure) va ser una força diferent al que ens tenen acostumats, des del mateix títol; Fish in the water:



I like to eat the fish in the water
You know my darling, you'll never walk alone
No pots tocar-me sense portar guants de goma
I el meu consol és el mateix
que sigui aquesta nit que passi

mata les hores quiet t'esperaré en el bar
ni un dia més en un forat
i quan acabis de portar-te malament
atracant bancs tots ben contents

Avui podríem quedar-nos a l'ombra
de panxa enlaire pensant en l'univers
fregiré sonsos i que vingui tot el poble
que ningú no es senti malament ¿si passen pansides les hores?

passa l'estona aquí t'esperaré en el bar
ni un dia més en un forat
i quan acabis de portar-te malament
atracant bancs tots ben contents

Mata les hores quiet t'esperaré en el bar
ni un dia més en un forat
i quan acabis de portar-te malament
atracant bancs tots ben contents

Si voleu alguna cosa més (amb una qualitat força bona i amb lletra) podeu mirar la pàgina de You tube que l'AP3Cat té dedicat a aquest álbum (la cançó Maite Zaitut no pertany a aquest àlbum) o més concretament al concert de presentació del que ja us he parlat que, per cert, va ser canya pura i dura .