Camins

La primera entrada musical la dedico al tema "Camins" versionat per Amaral. Per què he triat aquesta versió i no l'original? La resposta és molt senzilla: el tema m'agrada (tot i que és millor l'original) i els dos grups també. Una altra raó és que Sopa de Cabra era (recordem que ja fa anys que es van dissoldre tot i que al entrar a la web oficial surt un retol que no sé si significa que tindrem sorpreses interessants o només un canvi d'imatge) un grup que cantava principalment en català i, en canvi, Amaral és un grup que canta en castellà. D'aquesta manera he "unit" els dos principals grups (segons l'idioma) que hi haurà en el bloc en una sola entrada.




Camins que ara s´esvaeixen
Camins que hem de fer sols
Camins vora les estrelles
Camins que ara no hi són

Van deixar-ho tot, el cor encès pel món
Per les parets de la mort sobre la pell
Eren dos ocells de foc sembrant tempestes;
Ara són dos fills del sol en aquest desert

Mai no és massa tard per tornar a començar
Per sortir a buscar el teu tresor
Camins, somnis i promeses
Camins que ja són nous

No és senzill saber cap a on has de marxar
Pren la direcció del teu cor
Mai no és massa tard per tornar a començar
Per sortir a buscar el teu tresor

Camins que ara s´esvaeixen
Camins que has de fer sol
Camins vora les estrelles
Camins que ja són nous

Aquesta cançó sempre m'omple d'esperança. Per més que canviï la vida, per més coses que deixis enrere encara hi ha molt per fer; al cap i a la fi la vida no deixa de ser un camí i un camí pot ser molt llarg i encreuar-se amb molts més.